Aquest taller es planteja en el context del procés seguit a l’exposició Arbustos de nervis com a boscos de corall.
A diferència d’altres projectes anteriors de Regina de Miguel caracteritzats per diversos desplaçaments a territoris extrems (desert d’Atacama, Illa Decepció a l’Antàrtida o la selva del Chocó a Colòmbia) i on els contextos geopolítics dins d’una hibridació de gèneres determinaven en gran part la narrativa, “Arbustos de nervis….” és el fruit d’un imaginari evocat per l’artista, durant l’obligat confinament global, en què es van entrellaçar relats de ciència ficció i ficció climàtica, antiexpedicions i autoetnografies. En aquest taller plantegem compartir i assajar aquestes narratives col·lectivament.
Des d’un escenari posthumà que transcendeix paradigmes físics i enderroca mapes, la tasca que ens correspon ara és pensar com habitar-lo. Quines noves polítiques, poètiques i ontologies necessitem? Resimbolitzar no és una tasca senzilla. I si bé abans acostumàvem a imaginar amb els modes de producció i materials preexistents, ara hem d’aprendre a enllaçar d’una altra manera, contemplar històries no escrites per tractar de desplaçar els eixos reguladors del saber.
Des d’un escenari posthumà que transcendeix paradigmes físics i enderroca mapes, la tasca que ens correspon ara és pensar com habitar-lo. Quines noves polítiques, poètiques i ontologies necessitem? Resimbolitzar no és una tasca senzilla. I si bé abans acostumàvem a imaginar amb els modes de producció i materials preexistents, ara hem d’aprendre a enllaçar d’una altra manera, contemplar històries no escrites per tractar de desplaçar els eixos reguladors del saber.
Per això, realitzarem desplaçaments especulatius a escenaris mitopoiètics, és a dir, proclius a la creació de nous mites i interfícies amb una entitat psíquica pròpia, per bregar amb temps de catàstrofe, tractant de superar la dicotomia subjecte/objecte i buscar l’articulació entre pensament, memòria i territori.
Per exemple, pensar el pantà com un ésser viu, liminal entre la terra i l’aigua. Un ecosistema o un mitjà que propicia infinites relacions simbiòtiques, qüestionant la idea de frontera per endinsar-nos en materialitats profundes. Un aiguamoll, un atol, un islari o un bestiari des dels quals abraçar allò complex i allò estrany.
Prendrem, per mitjà de la lectura col·lectiva de diversos textos i la revisió de treballs d’artistes, exemples de ficció climàtica, com a eines des d’on enllaçar realitats no només biològiques sinó intangibles com els afectes i pensarem en la noció de Slow Violence o “violència lenta”: a les illes de l’arxipèlag de Tuvalu o als esculls de la Gran Barrera de Corall, el que passa no és una catàstrofe a priori de gran magnitud espectacular, de gran visibilitat o cobertura mediàtica, com el que ha passat a Txernòbil o Fukushima. Aquests llocs dispersos als oceans reuneixen una gran quantitat de violència que no es pot condensar en un sol esdeveniment, en un sol espai o temps, o, en una paraula. Més aviat representen un llarg camí que ha conduït a una destrucció insondable. Una violència que, com la que pateixen molts cossos, es produeix de manera lenta, gradual i fora de la vista, dispersa en el temps. Letal per acumulació.
També realitzarem un treball col·lectiu de creació d’un exvot profà, aixecat des del desig de protecció i la Taumatúrgia (θαῦμα ‘miracle’ ‘meravilla’ i ἔργον ‘treball’). Un assemblatge que apel·li a la dissolució del que és viu i del que és inanimat des de la urgència i la interdependència. Un bestiari extravagant en què allò immediatament amenaçat ens recorda que el procés és lent, invisible però inexorable sobre allò viu i allò inert.
El que passa amb els cossos no és immediatament visible; s’acumula implacablement, com l’acidificació dels mars.
Lloc: The Green Parrot. C/Vilamarí 57, 08015 Barcelona
Dates: dimarts 23, dimecres 24 i dijous 25 de novembre. De 17-20h.
Dissabte 27 projecció de Catàbasi a Zumzeig Cinema.
Regina de Miguel (Màlaga, 1977)
La seva pràctica interdisciplinària està caracteritzada per la investigació i els processos que apunten a la producció de coneixement i objectes híbrids. L’anàlisi crítica de la suposada subjectivitat dels dispositius de representació de la ciència, així com les condicions de la producció del coneixement científic, és un dels fils discursius principals del seu treball. Des d’un acostament metòdic, estableix xarxes complexes de connexió que també s’alimenten de la filosofia de la ciència, l’ecofeminisme, la ficció especulativa i el terror, per donar lloc a desplaçaments teòrics, existencials i poètics que operen des de la fragilitat com a forma de resistència.
Consulteu el seu lloc web per a més informació.
Per adquirir una edició limitada de Regina de Miguel, fes clic aquí.