Regina de Miguel
Edició limitada de 5
Preu: 2299€ (1.900 € + 21 % IVA de 399€)
Per comprar l’edició limitada, escriu-nos a hello@thegreenparrot.org
MESURES
Llargària: 105.50 cm
Alt: 35.00 cm
Cada amulet: Entre 5 i 10 cm
Pes: 100 gr
MATERIALS
Cinturó de cuir amb sivella i traus de llautó metàl·lic, dels quals pengen 4 cadenes de plata esterlina amb patina grisa, dels quals pengen diferents amulets:
– La silueta del mapa de l’illa decepció, feta de placa de bronze tallada a làser i polida a mà.
– Una llavor de rosella i coberta en coure per via d’un procés d’electroformat, acabat amb una tapa de plata feta a mida.
– Dues peces de vidre fet a mà, amb tapes de llautó fetes a mida.
– Una peça de vidre en forma de campana feta a mida.
– Una obsidiana amb un enllaç de cadena de plata.
Les persones busquen constantment protecció, s’uneixen col·lectivament amb la fermesa de trobar suport, comparteixen pors, creences, formes de vida. Així, generem concepcions, universos màgics, ritus compartits i transmesos que ens conformen com a comunitats, que donen lloc a identitats ia vastes col·leccions materials i immaterials.
Trobem en les diferents cultures una mena de cosmos de creences en objectes amb virtuts defensives davant de qualsevol dany humà, natural o sobrenatural. Talismans que concedeixen alè. Aquesta edició és una actualització d’alguns d’aquests objectes singulars, documentats a molts llocs d’Espanya des de finals del segle XVI fins al XIX. Es tracta de petites cintes o cinturons a què se’ls atorgava el poder de combatre el mal i protegir el seu portador, de manera que, si es combinaven matèria i forma, mitjançant diversos amulets, la seva eficàcia augmentava.
En aquest cas, ens hem reapropiat d’aquest imaginari per repoblar-lo amb nous amulets, símbols que desencadenen històries, eines carregades de futur que tindran en la seva materialitat una alta projecció utòpica però també consciència d’una realitat en què som més amenaçades nosaltres mateixos.
El corall blanc, en vidre bufat, recorda les formes de vida que són víctimes d’una agressió lenta i constant. Una angoixa climàtica que comença lentament en un llunyà escull de corall que no és petit ni desconegut, no deixa de representar un símptoma de violència lenta.
La campana de vidre es repeteix en el seu arquetip històric, però també ens recorda la novel·la de Sylvia Plath, aquella en què l’autora relata el descens a la depressió i el primer intent de suïcidi. Un tema que és la primera causa de mort no natural al nostre país i que segueix sent un tabú a les converses.
El pèndol d’obsidiana ens porta als miralls negres de l’endevinació, a les eines del sacrifici, però sobretot a les pantalles negres polides dels nostres dispositius, portals pels quals saltem de món en món. Una tecnologia que replica les nostres identitats ad nausea mentre es violen molts drets humans.
El mapa de la Illa Decepció, dissenyat amb llautó, fa referència a un dels territoris més estranys del nostre planeta. Un bell i remot volcà submarí, una illa de l’Antàrtida que, com tot el continent, constitueix un laboratori de futur a protegir, un testimoni silenciós de la matança intensiva de balenes durant els darrers segles.
El fruit de la rosella o adormidera és la base de la producció d’opi i els seus derivats. La mitologia explica que Persèfone, deessa de l’inframón, va tornar a recollir roselles quan va ser segrestada per Hades, que la va portar a l’infern. Des de llavors, no hi hauria vegetació a terra durant la tardor i l’hivern, mentre que durant la primavera i l’estiu la vida tornaria als camps. Aquesta flor solitària i delicada és un símbol de fertilitat, però també de letargia i mort.
El pop ens porta al pensament tentacular de Donna Haraway. És a dir, a la condició de relació ontològica que fa possible la vida. Som – amb i pensem – amb. De la mateixa manera, des d’aquí podem saltar a les propostes de Lynn Margulis que, des de la teoria de la simbiogènesi, ens recorda que res no és independent a la natura: les espècies no es poden desfer. Aquest element també és de vidre bufat, realitzat amb gran detall per Sara Sorribas, gran artesana i col·laboradora.
REGINA DE MIGUEL (Málaga, 1977)
La seva pràctica artística interdisciplinària es caracteritza per la investigació i el desenvolupament de processos encaminats a la producció de coneixement i objectes híbrids. L’anàlisi crítica de la suposada objectivitat dels dispositius de representació de la ciència, així com de les condicions de producció del coneixement científic, és un dels principals fils discursius del seu treball. Des d’un enfocament metòdic, estableix complexes xarxes de connexions que es nodreixen també de la filosofia de la ciència, l’ecofeminisme, la ficció especulativa i el terror, per donar lloc a desplaçaments teòrics, existencials i poètics que operen des de la fragilitat com a forma de resistència
Foto: Roberto Ruiz