Aquesta exposició és el resultat de l’imaginari evocat a la ciència ficció, la ficció climàtica, i històries autoetnogràfiques escrites per Regina de Miguel entre la primavera i l’estiu del 2020.
Les narratives ens situen en un futur en què la colonització de l’espai ha estat prenent lloc per molts segles, a mesura que ja existeixen per tota la galàxia ruïnes, complexos turístics antics, i fins i tot un museu amb la més important i coneguda col·lecció de art, incloent-hi rèpliques i còpies de tot l’art produït per la humanitat a través de la història.
Un científic, un tipus d’alter ego paralitzat en trànsit a un altre planeta a causa d’una epidèmia còsmica desconeguda, viu davant d’un pantà descrivint i pintant formes de vida mutants, multiespècies, holobionts amb el sistema nerviós de calamars, corals, parts de fongs, flors, insectes, fragments de ceràmica, màscares, collarets, i representacions dels cosmos; tòtems animistes que apel·len a relacions codependents.
Éssers levitants que apel·len a la construcció de nous assemblatges, no només biològics, sinó també entre esdeveniments intangibles com afectes, en un espai on estan situats com l’Axis Mundi o un eix vertebral en un pla estratigràfic comprès com l’articulació entre el pensament, la memòria i el territori.
La mateixa veu també emergeix en una pel·lícula intentant entendre quina serà la seva missió en aquest indret. L’escenari mitopoètic de l’atol com a espai de cohabitació, de multiplicitat i dilemes en un planeta de nostàlgia, com a interfície des del qual parlar amb estels i línies sonores mai més vistes, per convocar una reunió de suïcidis o per somiar amb aigües intoxicades. Com a columna vertebral, petites ofrenes de corall de la Gran Barrera de Corall que defineixen en ser viu més gran del món. Pintat en or i flotant en un blau metàl·lic, apareixen com a figura central envoltats d’objectes misteriosos, restes arqueològiques, plantes, òrgans i animals. Una petita ofrena feta des del desig per protecció i Taumaturgia (de les paraules gregues θαῦμα ‘miracle’, ‘meravilla’ i ἔργον ‘treball’). Un bestiari extravagant en el qual allò immediatament amenaçat ens recorda que el procés és lent, invisible, però inexorable sobre allò viu i allò inert. El que passa amb els cossos no és immediatament visible; s’acumula implacablement, com l’acidificació dels mars.
Regina de Miguel (Málaga, 1977)
La seva pràctica interdisciplinària està caracteritzada per la investigació i els processos que apunten a la producció de coneixement i objectes híbrids. L’anàlisi crítica de la suposada subjectivitat dels dispositius de representació de la ciència, així com les condicions de la producció del coneixement científic, és un dels fils discursius principals del seu treball. Des d’un acostament metòdic, estableix xarxes complexes de connexió que també s’alimenten de la filosofia de la ciència, l’ecofeminisme, la ficció especulativa i el terror, per donar lloc a desplaçaments teòrics, existencials i poètics que operen des de la fragilitat com a forma de resistència.
Consulteu el seu lloc web per a més informació.
Per adquirir una edició limitada de Regina de Miguel, fes clic aquí.
