The Spiral Forest, 2018
Publicat per: The Green Parrot
Editors: João Laia, Rose Lleó
Textos: Vilém Flusser, Roger Caillois, Lauren Cornell, João Laia i Rosa Lleó, Maurice Merleau-Ponty, Stela do Patrocínio, Eduardo Viveiros de Castro
Disseny: Atlas Projectos, Lisboa
Mida: 16,5 x 23,5 cm (de tapa blanda)
172 pàgines
Preu: € 18,72 (18 € + 4% IVA de 0,72 €)
Per a adquirir la publicació, contacta’ns a hello@thegreenparrot.org
Aquest llibre va començar a gestar-se fa tres anys, primer com una publicació que acompanyaria l’exposició individual de Daniel Steegmann Mangrané a The Green Parrot el 2016. Igual que altres projectes expositius a l’espai de projectes sense ànim de lucre, el material imprès estava destinat a explorar la pràctica més àmplia de l’artista, basada en l’obra presentada a l’exposició, però sense limitar-s’hi. En configurar la publicació, ens vam adonar ràpidament que seria impossible ficar tot el material desitjat en un lector tan petit. Una referència n’arrossegaria una altra, i la xarxa d’elements va superar ràpidament el que havíem pensat al principi. S’acordà una nova forma ampliada per a l’objecte que superaria l’espai-temps de l’exposició. Seria una compilació de materials construïda a partir d´una sèrie de textos influents i conjunts d´imatges que il·lustren importants exposicions, projectes i obres. En aquest sentit, la publicació demana als lectors que construeixin la seva comprensió de l’obra a partir dels materials recopilats. El nostre objectiu és cartografiar una part fonamental de la pràctica i esperem que la seva publicació permeti millorar les lectures que naveguen al voltant de la filosofia i l’antropologia. El que ara tenim a les nostres mans és, per tant, el resultat d’un desenvolupament canviant alhora que dissenyat i obert al canvi, un procés orgànic en què la mecànica es fa ressò de l’obra de Steegmann Mangrané. Tot plegat, la publicació pretén presentar una constel·lació essencial de l’univers de Steegmann Mangrané.
Les primeres pàgines presenten cinc poemes de Stela do Patrocíni. Nascuda a Rio de Janeiro el 1941, mai es va considerar poeta i va ser abandonada per la seva família a l’hospital psiquiàtric Colônia Juliano Moreira fins a la seva mort el 1997. La forma poètica de Do Patrocínio va impressionar diferents artistes que van gravar les seves paraules i que posteriorment van ser transcrites en un llibre de Carla Guagliardi titulat “Regne dos animais e dos bichos é meu nome” [“Regne de tots els animals i totes les bèsties és el meu nom”]. Va ser Guagliardi qui va introduir Steegmann Mangrané en l’ús dels poemes de Patrocínio. Si seguim les frases i repeticions del poema, entrem en un procés de pensament en què no hi ha distinció entre allò humà i allò no humà, la matèria i la forma. La poeta veia les coses des d’una perspectiva diferent de l’habitual, potser a causa de la seva suposada malaltia o potser les paraules simplement es van formar així a la seva ment. En qualsevol cas, creiem que aquestes relacions poètiques coincideixen o, almenys, estan molt a prop de les idees que artistes i pensadors han estat explorant els darrers anys. Una d’aquestes concepcions s’expressa a la frase “No volia tenir forma humana, carn humana o matèria humana”, que es va convertir en el títol de l’exposició de Steegmann Mangrané a The Green Parrot. La primera pregunta que ve a la ment en llegir aquesta frase podria ser “quina classe de ser està parlant?”. Les paraules de Patrocínio ens recorden a Roger Callois: on és el límit entre el cos i el món ja que el món és tot carn? A quin lloc del cos hem de situar el vident, ja que el cos és només “ombres farcides d’òrgans”, és a dir, més del visible?
En The Green Parrot, cinc poemes es van imprimir directament a les parets blanques de l’espai i es van fragmentar mitjançant dissenys geomètrics que s’assemblen al collage Kiti Ka’aeté (2011) de Steegmann Mangrané. L’espectador havia d’adoptar literalment diferents posicions o perspectives per llegir-les, girant el cap cap a un costat o altre. També eren a l’original portuguès, per la qual cosa els lectors espanyols podien interpretar la major part del text, però la majoria de les paraules mantenien una definició oberta i imprecisa. Alguns dobles significats com el verb “formar” que pot significar crear/produir o donar forma a alguna cosa però també ser educat. O bells pensaments abstractes com “ser aire pur, espai i temps buits”, són clars exemples del renovat camp de significació del poema. La conjunció d’aquestes apropiacions lúdiques intel·lectuals i físiques dels poemes, que amplien els seus trets d’obertura, promulga la concepció de la vida de Steegmann Mangrané, on les condicions o els significats estables són substituïts per un marc d’esdevenir permanent que recorda Willen Flusser o les inquietants reflexions de Merleau-Ponty que qüestionen els límits clars i establerts.
Aquests poemes s’utilitzen com a introducció a l’univers de l’artista, en què tot està enredat i en evolució permanent, com passa a la selva, una referència concreta i simbòlica recurrent. Així mateix, també ofereixen reflexions sobre l’estructura orgànica del nostre planeta, una condició de què ens estem adonant progressivament a través d’una renovada consciència de la nostra posició com a part d’una ecologia ampliada d’organismes no tots definits per trets humans. Partint de les creences cosmològiques indígenes, el perspectivisme d’Eduardo Viveiros de Castro reflexiona sobre aquesta concepció ampliada i no jeràrquica del món, i ha estat una llarga influència per a Steegmann Mangrané. Tot i que segurament no és un retrat exhaustiu i concloent de la pràctica de l’artista, aquest llibre pretén presentar una mostra sòlida de l’univers conceptual de l’artista mitjançant l’emparellament d’imatges amb textos, que no analitzen la pràctica de l’artista sinó que construeixen un sistema expandit d’aliances i significacions. En aquest sentit, en lloc d’oferir una interpretació tancada, aquesta publicació demana als lectors que construeixin la seva comprensió de l’obra a partir dels materials recollits. Utilitzant una història de l’abstracció reformulada per concepcions del món no jeràrquiques i no humanistes, la pràctica de l’artista difon conceptes poderosos, imatges i situacions que tenen fortes reverberacions en els nostres entorns socials actuals. Concebem aquest llibre com un mapa obert al cos de treball de Steegmann Mangrané i esperem que els nostres lectors gaudeixin explorant aquest territori màgic.
Daniel Steegmann Mangrané va néixer el 1977 a Barcelona, Espanya i viu a Rio de Janeiro.
