ON ABSTRACTION

Amarante Abramovici, Celeste Cerqueira, Darja Shatalova, João Enxuto e Erica Love, João Leonardo, João Tabarra, Maria Covadonga Barreiro, Manuel Santos Maia, Náhir Capêlo, Nuno Ramalho, Renata Portas, Ruca Bourbon a.k.a. Doutor Urânio, Sérgio Leitão, Silvana Ivaldi, Tânia Dinis
24.03.23 - 21.04.23

The Green Parrot acull On Abstraction, un projecte comissariat per Eduarda Neves. https://onabstraction.com/

Tres diagnòstics

“Moltes persones, per no dir totes, sucumbeixen a la bogeria només per estar massa preocupades per un objecte”.

— François Sauvages, “Nosologie”, a Michel Foucault, Bogeria i civilització: una història de la bogeria a l’edat de la raó.

“Un llenç com La núvia és abstracte, ja que no hi ha cap figuració. Però no és abstracte en l’estricte sentit de la paraula. És visceral, per dir-ho així. Quan veus el que han fet els abstraccionistes des del 1940, és pitjor que mai , òptic.Estan realment fins al coll a la retina!

— Marcel Duchamp, a Pierre Cabanne, Diàlegs amb Marcel Duchamp

“L’empirisme és una mística del concepte (…) que tracta el concepte com a objecte d’una trobada, com un aquí i ara (…). Només un empirista podria dir: els conceptes són coses, però coses al seu estat” lliure i salvatge, més enllà dels ‘predicats antropològics'”.

— Gilles Deleuze, Diferència i repetició

Siete posibilidades

Un objecte significa tant abstracció com a extensió. Distància i proximitat. Un objecte és un món. Una poètica.

Un objecte que no mostra propietats espaciotemporals però que suposem que existeix és un ésser abstracte, o que subsisteix, com a l’escolàstica medieval.

Lobjecte. Com s’examina molt: filosofia, psicologia, lògica, art, política, economia. Allò que ha de ser pertorbat: hegemonia, autoritat, límits, intenció. Forçar allò impossible. Deleuze i Guattari: abstracció i esquizofrènia.

Objectes convocats per les màquines psiquiàtriques i penals. Límit. Repressió. Perversió. Trastorn. Psicosi. Neurosi. Histèria. Infracció. esgotament Compulsió. Defecte. Obsessió. Anormal. Desviació. Culpa i Veritat.

Lobjecte. El museu sense muses. Limitat a ladministració. Sense inquietud. Un gabinet sense curiositat. Objectes encoberts per la mecànica del poder. Quina mena d’objectes produeix la llei? La màquina administrativa i els seus indispensables efectes de poder: “… utilitzant el funcionari mediocre, inútil, imbècil, superficial, ridícul, desgastat, pobre i impotent. L’esperpent administratiu no ha estat merament aquesta mena de percepció visionària de l’administració que trobar a Balzac, Dostoievski, Courteline o Kafka. El grotesc administratiu és una possibilitat real per a la burocràcia”. (Michel Foucault, Anormal. Conferències al College de France)

L’objecte vol dir tant transició com passatge. Composició i descomposició. Esdeveniment, Forma, buit, acció, paraula, còpia, model, simulacre. Abisme. Combinació infinita. Un xoc. Una trobada: “És molt difícil triar un objecte, perquè al cap de quinze dies et comença a agradar o odiar-lo”. (Marcel Duchamp, a Pierre Cabanne, Diàlegs amb Marcel Duchamp)

L’objecte com a ficció. El Reial. Lacan i el realisme especulatiu. D’avenç. [B. B.] Borges i Beckett. El subjecte i lobjecte. L’ou i la gallina. Lexperiment mental de Schrödinger. El gat que és viu i mort alhora. Insurrecció: “Si la filosofia grega no vol admetre aquesta relació entre paraula i cosa, paraula i pensament, la raó sens dubte és que el pensament s’havia de protegir contra la íntima relació entre paraula i cosa en què viu el parlant. El domini d’aquest ‘ més parlable de tots els llenguatges’ (Nietzsche) sobre el pensament era tan gran que la principal preocupació de la filosofia era alliberar-se’n”. (Hans-George Gadamer, Veritat i mètode). La crítica de la justícia de les paraules: interpretant Cratilo. Objectes: (I) el llenguatge com a error col·lectiu (II) l’oblit.

Sospito que la manera com s’ha d’estudiar o descobrir l’existència real és més enllà de vostè i de mi. Però admetem tant que el coneixement de les coses no ha de derivar-se dels noms. No; han d’estudiar-se i investigar-se en elles mateixes. (Plató, Cràtil)

–Eduarda Neves