LA NIT ÉS EL SUFICIENTMENT FOSCA PER VEURE-LA

Teresa Solar Abboud
25 de setembre - 18 de desembre de 2015

La primera exposició individual de Teresa Solar a Barcelona reuneix noves peces així com elements que pertanyen a un conjunt de projectes en què l’artista ha estat treballant recentment, específicament la nova pel·lícula Al Haggara (The Stone). Escultures, accessoris, fotografia i vídeo formen una composició en què totes les parts estan relacionades a través de conceptes com la pèrdua de control i capes. Els treballs són organitzats al voltant de tres agents: un intèrpret de llenguatge de senyals, un apneista, i un peix pelàgic.

— L’Intèrpret de Llenguatge de Senyals
Aquestes peces exploren la materialització del llenguatge de dades, entenent el llenguatge com una acció produïda a través de les nostres mans. El seu punt de partida va ser la controvèrsia de l’intèrpret de llenguatge de senyals del memorial de Nelson Mandela, Thamsanqa Jantjie, que presumptament va perdre en control sobre les mans i va fer una interpretació d’un llenguatge absurd. És el nostre cos una agència opaca i desconeguda dins nostre capaç d’operar independentment com en el cas de Jantjie? Són els termes ment, cos, llenguatge, pensament i experiència, intents diplomàtics d’ocupar

The Dead Hand’s System [El sistema de la mà morta]
Collage, 2014
Aquesta obra pertany a una sèrie de collages que exploren les històries de cinc personatges que perden control sobre les seves extremitats de maneres diferents. El collage ha estat “actualitzat” per a l’exposició afegint-hi una altra història a les ja existents.

White Noise [Soroll Blanc]
Ceràmica, 2015
Durant la producció i la realització d’aquesta peça, l’artista va perdre control sobre els signes lingüístics que aplicava sobre l’argila. La peça està feta de cartes rebutjades d’altres peces, cosa que causa que la combinació de lletres no tingui sentit. És una solidificació alienada del llenguatge, fent visible una agència que opera dins de cadascun de nosaltres i sobre la qual no tenim control. També pot ser entesa com una representació d’ones sonores, com si les lletres poguessin representar senyals acústics, o potser un immens grunyit.

— L’Apneista
La figura del mar, i especialment la de l’exploració submarina, són imatges recurrents a la pràctica de Solar. Mentre l’exploració de l’espai és un dels paradigmes del progrés humà, només hem mapejat al voltant del 10% dels nostres oceans, encara dempeus com a territori desconegut que es pot relacionar amb el nostre limitat coneixement sobre nosaltres mateixos.
El busseig lliure és un exercici que pretén arribar a un límit, un rècord marcat per una cinta mètrica. En àpnea d’immersió lliure, el bussejador se submergeix utilitzant un tipus de trineu que venç la resistència de l’aigua i s’ha d’enfocar únicament a controlar estrictament els seus òrgans interns i exercitar les orelles per prevenir el col·lapse, mentre suporta una enorme pressió i dolor al cos . L’apneista estableix un protocol estricte amb altres bussejadors examinant-ne el salt, la qual cosa implica una sèrie de gestos precisos indicant que la immersió s’està fent bé.

Aquesta obra analitza la història de Tanya Streeter, que el 2002 va batre el rècord d’àpnia de lliure immersió en categories masculina i femenina, aconseguint una profunditat de 160m. Quan va aconseguir la marca dels 160m, i per poder pujar a la superfície, Streeter havia de descargolar una vàlvula d’aire que li permetria pujar a tota velocitat i sense gaire esforç, però a causa de l’alta pressió i patint de narcosi, va oblidar el sistema de senyals apropiat i com obrir la vàlvula, i al seu lloc va fer un senyal que s’assimilava a “besant el mar”. Després d’alguns moments de pànic, Streeter va aconseguir obrir la vàlvula i tornar a la superfície.

Kiss to the sea [Un petó al mar]
Vídeo i escultura de resina, 2015

El vídeo mostra Streeter exercitant les seves habilitats de respiració movent la seva diafragma mentre explica la història del rècord del rècord de l’apnea. La imatge abstracta fa ressò a una comprensió del “llenguatge com a respiració modulada”, explorant la morfologia de l’aparell respiratori i la parla.

L’escultura imita els gestos de l’apneista de besant el mar i obrint la vàlvula: dos moviments realitzats per dues mans creant dues peces. La peça té una textura enganxosa i humida, similar a una cosa que es troba al mar profund, o com una excreció sòlida nascuda dels gestos alienats de Streeter. Com una cosa semblant al llenguatge.

— La capa de dispersió profunda
L’última secció de la mostra es relaciona novament amb l’exploració del mar, però en aquest cas es refereix a un acostament més científic relacionat amb les àrees de l’oceà menys conegudes i als peixos pelàgics que l’habiten.

The deep scattering layer, [La capa de dispersió profunda] 2015
Placa de metacrilat gravada

Night Canopy, [Dosell de Nit] 2015
És un fragment d’un set fet per a la pel·lícula que Solar va rodar anomenada Al Haggara. L’estructura és una interpretació del dosser de l’Anunciació per Fra Angelico, però també va ser influenciat per Nut, la deessa egípcia de la nit, cobrint el terra amb la seva capa de foscor. A diferència de la pel·lícula, el dosser no es mostra sostinguda per columnes, sinó que està estesa a terra, de costat, com un tipus de naufragi estel·lar. El set és utilitzat com a superfície, una estructura que en última instància representa l’anul·lació absoluta de qualsevol certesa, i qualsevol idea absoluta. Aquesta comprensió connecta amb la inhabilitat de trobar una definició estable sobre què és el llenguatge, com es desenvolupa i d’on ve, i per tant qüestiona el nostre lloc com a éssers comunicants. A la part posterior, l’estructura és plena de diferents parts de sets de filmació, afegint capes de sobres i deixalles que sostenen el cel caigut, mentre fan ressò de la profunda capa de dispersió del mar.

Sense títol, 2015
Fotografia

La fotografia mostra el caos d’una estructura fràgil que és a punt de col·lapsar. Molts materials visibles a la imatge també poden ser vistos a la part posterior del set. La tela reflectant al primer pla reflecteix les bufetes dels peixos que reboten contra el sonar i que funcionen com a miralls reflectants.

Consulteu el seu lloc web per a més informació.