El treball de Basim Magdy analitza els règims de representació contemporanis posant en escena experiències basades en coordenades espacials, temporals i socials híbrides. Les seves pel·lícules, fotografies i pintures creen entorns fluids i desafien la comprensió estable d’aquests conceptes.
En entrellaçar llocs que queden indefinits, Magdy produeix “no llocs” que amplien la concepció de Marc Augé: no són només llocs transitoris, sinó que estan immersos en un flux interconnectat constant i, per tant, no se circumscriuen a espais específics, sinó que abasten tot el nostre entorn simbòlic i real. Aquesta interrelació es pot observar en el desdibuixament de les escales micro, macro i humana que es representa als retrats de Magdy. Les imatges utilitzades per desdibuixar les coordenades espacials també construeixen un marc temporal difús en què el passat i el futur conflueixen en el present. L’ús constant de trops modernistes, com ara la presència recurrent de vies de tren, indica el seu interès per analitzar una època marcada per les utopies i la creença en el progrés. Tot i que amb trets nostàlgics, la mirada enrere de Magdy és una proposta cap a una reavaluació present del futur a través del seu qüestionament de les lectures naturalitzades del passat. En assenyalar el nostre compromís diari amb els discursos històrics i la seva estructura interconnectada, Magdy assenyala la nostra capacitat d’influir en les lectures col·lectives del passat i les projeccions per al futur.
La tonalitat onírica de la seva obra, que sorgeix de les juxtaposicions estratificades del temps i l’espai, es combina amb les característiques oníriques dels seus paisatges sonors i amb les manipulacions imposades a les imatges fixes i en moviment. Recorrent a filtres, emulacions químiques i enquadraments estratificats, les seves imatges presenten una àmplia gamma de colors, efectes i textures de qualitat calidoscòpica. Aquests efectes estranys, similars a una experiència al·lucinògena, fan ressò dels somnis utòpics del modernisme i els replantegen, establint allò que Lars Bang Larsen descriu com una relació íntima amb el temps i l’espai que encara no s’ha format. En contra de les lectures cristal·litzades de la psicodèlia com a moviment cap a l’evasió, les visions calidoscòpiques de Magdy proposen i promulguen formes efímeres i estranyes temporalitats que tendeixen un pont entre els impulsos subjectius i l’espai social, buscant maneres d’imaginar el posicionament de la vida a la història.
Basim Magdy va néixer el 1977 a Assiut, Egipte, i viu i treballa a Basilea i el Caire. La seva obra ha aparegut en exposicions i projeccions a The New Museum Triennial, New Museum, Nova York, Museum of Modern Art, Varsòvia; HOME, Manchester, Regne Unit; La Compagnie, Marsella; Lismore Castle Arts, Lismore, Irlanda (2015); La Biennale de Montreal, Montreal; Monash University Museum of Art | MUMA, Melbourne, Austràlia (2014), MEDIACITY Seoul Biennial, Seoul Museum of Art, Seül; Passerelle Centre d’art contemporain, Brest; CRAC Alsace, Altkirch (2014); 13th Istanbul Biennial, Istanbul; Tate Modern, Londres; Centre Culturel Suisse, París; Sharjah Biennial 11, Sharjah, UAE (2013); La Triennale: Intense Proximity, Palais de Tòquio, París (2012); Kunsthalle Wien, Viena (2011) entre altres… Va ser preseleccionat per al Future Generation Art Prize, Kíev (2012) i va guanyar l’Abraaj Art Prize, Dubai i el New: Vision Award, CPH: DOX Film Festival, Copenhaguen (2014) . Va ser guardonat amb el premi a l’artista de l’any 2016 del Deutsche Bank.
Consulteu el seu lloc web per a més informació sobre l’artista i la seva pràctica.
Per adquirir una impressió fotogràfica de Magdy, fes clic aquí.
