Oriol Vilanova presenta una performance inspirada per un episodi de “La Vida Secreta de Salvador Dalí” quan un dia a l’escola Dalí va decidir oferir literalment “durs a quatre pessetes”, com un primer gest surrealista. Hi ha una cosa absurda, però també productiva a subvertir l’afany de lucre. És resistir l’economia i el capitalisme; és un fracàs.
La performance a Granpalazzo va ser presentada per primera vegada en el projecte de Mercat de Puces Rob Pruitt al Musée de la Monaie a París el 2012. És un molt simple gest: subvertir la idea de lucrar que és intrínseca a una fira de l’art oa qualsevol tipus de transició econòmica. És un gest absurd que ve d’una dita espanyola que diu “Ningú dona duros a quatre pessetes”, cosa que significa que has de sospitar de qualsevol persona que ofereix alguna cosa massa bona o valuosa per ser certa. La idea de fer trampa és molt present a la cultura espanyola. Hi ha un personatge literari del segle XVII, el murri/a, un o una jove molt pobre que constantment intenta fer trampa al seu patró a través de petits trucs, per sortir de la seva misèria. La figura del murri s’ha associat sovint a la idiosincràsia llatina.
El mercat de vell és el principal recurs de recerca per al treball de Vilanova, i forma part de la seva producció. Hi acudeix religiosament cada diumenge; a cada ciutat on viatja. Estudieu les dinàmiques i els objectes. A la performance Last Price (2014) va eliminar el preu fix de l’entrada al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per fomentar el regateig, com passa als mercats ambulants. La performance va ser executada entre el personal del museu i els visitants. Va obrir un espai de negociació, amb altres temps, altres lleis i teatralitats entre venedor i comprador. Més recentment, The Green Parrot va encarregar a Vilanova un altre projecte, “Per ser precís”, en què es van apilar més de 90.000 postals de manera que cap de les imatges fos visible. Aquestes postals procedeixen dels seus viatges a diversos mercats ambulants, així com de magatzems d’empreses d’impressió i distribució de targetes postals.
Oriol Vilanova (Manresa 1980, viu i treballa a Brusseles) està interessant en les paradoxes inherents a la cultura de masses, una obsessió que ho ha portat a col·leccionar tota una gamma de postals que troba en mercats de segona mà. El seu enfocament artístic és conceptual a través del minimalisme i instal·lacions arquitectòniques, performances i escrits, basats en la repetició i l’exageració.
Per a més informació, consulteu el seu lloc web.